Moving Earths

idea Bruno Latour i Frédérique Aït-Touati direcció Frédérique Aït-Touati cia. Zone Critique

##general.period##:: 03/06
##general.room##:: Montjuïc. Espai Lliure

Horari

Dv. 18.30 h

Durada

1 h

Lloc

Montjüic. Espai Lliure

Idioma

En francès sobretitulat en català

Preu

15 € / Abonats 7,5 €

Creada l'any 2004 a Anglaterra per Frédérique Aït-Touati, la companyia Zone Critique explora diferents modes d'escriptura teatral i qüestiona els imaginaris científics i ecològics. Després de diversos anys explorant el repertori francès i anglès (Fedra, de Jean Racine; Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams, Landscape de Harold Pinter, Elle est là de Nathalie Sarraute, Tot esperant Godot de Samuel Beckett), la companyia es dedica a una recerca-treball de creació allotjada en residència a la Chartreuse de Villeneuve-lez-Avignon i a la Comédie de Reims els anys 2011 i 2012, i després al teatre de Nanterre-Amandiers des del 2014. Durant deu anys, el filòsof Bruno Latour i la directora Frédérique Aït-Touati uneixen forces en projectes a la cruïlla entre la recerca i el teatre. Desenvolupen junts diverses formes d'escriptura teatral i performativa. Entre la història de la ciència, el teatre i la filosofia, els seus projectes de col·laboració qüestionen les conseqüències estètiques i polítiques del canvi en el cosmos que ofereixen les ciències del Sistema Terrestre. En destaquen les conferències performatives (Tarde / Durkheim, Cerisy i Cambridge, 2007; Bergson / Einstein, Centre Pompidou, 2010; Anthropocène Conférence, Musée des Confluences i Quai Branly, 2015), l'espectacle Gaïa Global Circus (2013-2016, de gira per França, Anglaterra, Suïssa, Alemanya, els Estats Units i el Canadà), la simulació Le Théâtre des Négociations / Make it Work (teatre Nanterre-Amandiers, amb Philippe Quesne, 2015), INSIDE (creació al teatre Nanterre-Amandiers 2016, de gira del 2017 al 2019 per Berlín, Frankfurt, Uppsala, Nova York , el TJP-CDN d'Estrasburg, el Kaaittheatre de Brussel·les i el Théâtre national de La Criée, Marsella) i Moving Earths (Nanterre-Amandiers, Théâtre de l'Odéon).

Les conferències performatives són un subgènere de la performance que va tenir el seu protagonisme durant la programació de Katharsis 20/21. Enguany, recuperem aquest gènere que s’instal·la a l’Espai Lliure per continuar la investigació sobre com podem transmetre el coneixement a través d’una experiència artística.Amb artistes i teòrics locals i internacionals, cerquem la manera de creuar l’intel·lecte i la sensibilitat per fer arribar a l’espectador una saviesa que vol transmetre’s a través del gaudi estètic que l’experiència escènica ens facilita. Cerquem viure les preguntes.

On aterrar?
Al 1609, quan Galileu dirigeix la seva llarga-vista cap al cel, descobreix muntanyes a la superfície de la Lluna, que fan d’ella una altra Terra, i de la Terra un astre d’entre els altres. Quatre segles més tard, el paper i la imposició del nostre planeta tornen a ser trasbalsats per les noves ciències que revelen com les accions humanes fan reaccionar la Terra de manera inesperada. Galileu ens va ensenyar que la Terra es mou. Els investigadors James Lovelock i Lynn Margulis descobreixen una Terra que “es mou” en un altre sentit: descriuen un planeta en què l’espai i el temps són produïts per les accions dels vius. Ens obliguen a canviar la nostra visió del món i la nostra comprensió del cosmos. I, de nou, tota l’organització de la societat sembla que es torni a qüestionar.
Mentre que, al 1609, s’ha d’absorbir el xoc que “la terra es mou”, al 2019 hem d’acceptar el xoc, encara més sorprenent, que “la terra es commou”, tremola i reacciona a les accions humanes fins al punt de pertorbar tots els nostres projectes de desenvolupament.
De la Terra a la Lluna i viceversa: convidem els espectadors a provar la hipòtesi d’un paral·lel entre l’època de la revolució astronòmica i la nostra. Estem vivint una transformació del món tan profunda i radical com la de l’època de Galileu? Una cosa és segura: ja no sabem exactament en quin planeta vivim, ni com descriure’l. No hi ha una sola Terra, fixa i estable, sinó una multitud de planetes que se’ns presenten davant i que hem d’explorar per saber en quin aterrar.
Entre filosofia i teatre, aquest espectacle reivindica la mescla de gèneres: pensem que està ben adaptat a l’època actual, en la qual els canvis en les idees sobre el món van acompanyats d’un canvi en les representacions d’aquest món. Des de fa dos anys, empaitem aquesta estètica de les ciències dalt de l’escenari.
_Bruno Latour