Els feixistes sempre són els altres?

L’autoritarisme és un atribut, un adjectiu o una condició? Apel·lar a la veritat i la bellesa n’és un antídot o bé una trampa? En quin marc mental ha mutat el dogmatisme perquè no el distingim com allò que és?

En aquesta sessió de l’Escola de pensament, David Trueba conversa amb Albert Lladó sobre com seria una tirania sense tirans en un món certament travessat per la solidaritat, però on l’individualisme creixent i la inèrcia ens podria portar a satisfer un disseny de negoci aliè a l’interès col·lectiu.

En un moment en què cada vegada banalitzem més el terme feixista –utilitzat massa sovint simplement com un insult o una desqualificació–, també és cert que cada vegada és més difícil distingir els moviments simplement populistes d’aquells que intenten accedir al poder per establir sistemes de govern totalitaris. Si el context històric ha canviat respecte dels anys trenta del segle xx, què ha quedat, avui, com a herència de la forma de produir la propaganda i el màrqueting polític? El feixisme és un fenomen fàcilment reconeixible i incomparable, o és un bacil que no ha deixat mai de conviure entre nosaltres?

Tota forma d’autoritarisme rebutja i persegueix conceptes com la tendresa o el fracàs, idees que han marcat, d’una manera o altra, el treball de David Trueba. També el culte a la joventut, o la impossibilitat de l’humor, poden ser senyals d’alarma que una societat s’està deixant temptar per una mirada única sobre el món, que exclou i penalitza la diferència i la pluralitat. Però si, immersos en un món digital i líquid, no som capaços d’identificar els veritables tirans, com podem afirmar que, en realitat, no en som nosaltres mateixos?

David Trueba és director de cinema i escriptor, autor entre altres títols d’Abierto toda la noche (1995), Cuatro amigos (1999), Saber perder (2008) i Tierra de campos (2017), publicats per l’editorial Anagrama.

Al canal de Youtube del Teatre Lliure trobareu enregistrades totes les sessions de l’Escola de pensament.
Amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull en l’enregistrament de les sessions i subtitulació en anglès.