Fàtima

Un text de Jordi Prat i Coll sobre els misteris del cervell, el prodigi dels records, la vilesa, la innocència i la soledat, ambientat al Raval de Barcelona.

Premi L'Apuntador 2022 per a Queralt Casasayas.
XXV Premis de la Crítica a l'Actriu principal per a Queralt Casasayas i al Vestuari per a Albert Pascual.

Què hi ha dins del nostre cervell? Quins misteris amaga que no som capaços de penetrar? Com funciona el cervell d'algú altre i quines normes morals o ideològiques en regeixen el funcionament? La història d’una noia que inicia un camí sense retorn, un personatge tan capaç de viure certa idea de miracle com d'endinsar-se en els inferns del nostre temps sense sortir de Ciutat Vella. Els carrers del Raval són l'escenari d'una reflexió sobre la innocència i la vanitat del nostre món, en la qual no falta la poesia ni un cert caràcter oníric. Un gat, una gavina, una dona que es mira una pel·lícula o que ho intenta, un traficant, un home amb un caminar peculiar... Tots són personatges d'un text construït amb frases breus, com disparades contra un públic que s'enfronta a una realitat crua i violenta que ens parla de la naturalesa, fràgil i incomprensible, de l'ésser humà.

Un espectacle en coproducció amb el Grec 2022 Festival de Barcelona. Text editat en col·laboració amb Arola Editors.

Com a director i dramaturg, Jordi Prat i Coll ha estat guardonat entre altres amb el Premi Teatre Barcelona al millor musical 2017 per Requiem for Evita i el Premi de la Crítica 2021 al text i a l’espectacle petit format per M’hauríeu de pagar. Als escenaris del Lliure n’hem pogut veure De quan somiava (2013), Una còpia (2007) o Eva Perón (2004).


LA PREMSA N'HA DIT

"Queralt Casasayas és una magnífica Fàtima que evoca la pèrdua d’un mateix, la fragilitat de la inconsciència, l’amarga virulència del desencís vital. L’acompanyen un repartiment molt ben dirigit per l’autor, Jordi Prat i Coll (Els Jocs Florals de Canprosa, M’hauríeu de pagar), en què destaca, esclar, Mercè Aránega en un paper quasi de comèdia; Jordi Figueras, espectacular com a rodamon que adora la sortida del sol, i Sergi Torrecilla com el camell i culer de soca-rel. [...] Bon espectacle."
Ara – Santi Fondevila

"Jordi Prat i Coll professa un amor desacomplexat per la llengua i els registres impropis –'Prendré la follia per companyia i seré lliure', diu una Fàtima abocada a les drogues i a la prostitució–, perquè té clar que la seva no és una aposta realista. L’obra, fosca i poètica, mostra el periple infernal de Fàtima, així com les estratègies de supervivència i compensació que aprompta el seu cervell en aquest camí de perdició. I no hi ha redempció, tal com diu la dona de la Filmoteca –en al·lusió al final d’una pel·lícula–. O potser sí. Tant per tant, millor drogar-se amb pastilles de nom bíblic. Vanitat de vanitats, afanys inútils. Des de dalt l’escalinata, els desposseïts miren l’aclaparadora maldat del món i ens jutgen."
Núvol - Ana Prieto Nadal

“És, sens dubte, el text més ambiciós del dramaturg i director. Després de l’excel·lent M’hauríeu de pagar, sembla com si s’hagués tret de sobre moltes de les cotilles del teatre català contemporani en l’àmbit verbal. [...] Fàtima s’aguanta perquè Prat i Coll ha construït una molt bona història. De ficció, en aquest cas. I ja els dic que no en sobren. Sense clixés, sense renyar-nos, sense preocupar-se pel políticament correcte, sense renunciar a la poesia”.
El Temps de les arts - Andreu Gomila