Curva España

Nova proposta de la companyia gallega Chévere (N.E.V.E.R.M.O.R.E.), un true crime escènic sobre un accident de fa gairebé 100 anys que és també una exploració autoirònica del teatre document i una al·legoria de la construcció de l'estat nació espanyol.


El 26 de maig de 1927, l'enginyer de camins José Fernández-España y Vigil va morir quan es va estimbar en cotxe per un barranc d’A Bouciña Redonda, al municipi de Rios (Ourense), mentre treballava en l'estudi del traçat de la variant Sud del ferrocarril Puebla de Sanabria-Ourense. La versió oficial diu que va ser un accident causat per la mala visibilitat nocturna i la poca habilitat del conductor. El cert és que, després, es va descartar l'opció Sud i la construcció de la línia del ferrocarril es va fer pel Massís Central d'Ourense, amb un cost enorme tant econòmic com de vides humanes. Per què es va triar la ruta més cara i més difícil de totes les línies espanyoles? Per què es va deixar sense connectar per sempre la part habitada, productiva i fronterera d'aquest territori?

Per respondre aquestes preguntes, la companyia Chévere adapta a l’escena el format documental sobre crims reals i presenta les versions de la història passades de pares a fills en un plató en directe. Una al·legoria de la construcció de l’estat nació espanyol, com si fos la promesa d'un tren que no va arribar mai.

Espectacle estrenat el 25 de juliol del 2019 a la MIT Ribadavia.
La companyia Chévere va rebre el Premi Nacional de Teatre 2014, otorgat pel Ministeri de Cultura i Esports.

La línia Zamora - Ourense - Santiago - A Coruña


LA CRÍTICA N'HA DIT...

“El grup Chévere ha aixecat un esplèndid treball on es barreja realitat i ficció, on es viatja del passat al present i al futur en una dramatúrgia amb aires de novel·la de misteri i clares denúncies del funcionament del país. (...) I ho fa conduït per dos intèrprets magnífics: Patricia de Lorenzo i Miguel de Lira. L’escenari és com un plató on es reprodueixen gravades o en directe les seqüències d’una història que és no només pretext, sinó també una raó per parlar dels efectes de la llei mordassa, dels territoris oblidats, del caciquisme i també de les narratives populars que volen explicar allò que se’ls amaga. Val la pena acostar-se al Lliure."
Santi Fondevila – Ara

“Una divertida road movie pocavergonya. Aquesta Curva España era oportuna al 2019 (en plena sentència de l’1-O) i ho és ara, en la reforma discutida sobre l’eliminació de la sedició a canvi d’incorporar-hi els desordres públics agreujats i de mantenir intacta l’arbitrarietat dels acusadors i de la llei de l’odi (vàlida per fer net d’artistes i activistes incòmodes): Respon a una manera d’entendre una societat en què uns privilegiats manen i disposen, siguin lleis o vies ferroviàries i aeroports abandonats.”
Jordi Bordes – El Punt Avui

"La posada en escena és d’orfebreria. Chévere combina el teatre pur, amb dos intèrprets i quatre estris, amb els vídeos en directe i en diferit que emulen i parodien des d’una roda de premsa de la Guàrdia Civil fins a un interrogatori de la policia judicial, passant per les declaracions dels veïns de Verín o el capítol apòcrif d’A fondo, el mític programa de Joaquín Soler Serrano a Televisió Espanyola. (...) La tecnologia els serveix per aportar dades essencials, per ampliar la vis còmica d’una ganyota o per il·lustrar un teatre d’objectes minuciós, revitalitzant constantment les textures escèniques. (...) Davant del vertigen de tant revolt, podem tancar els ulls i resignar-nos al fatídic ‘España y yo somos así’ d’Eduardo Marquina. O ens podem agitar teatralment i preguntar, parafrasejant el Nobel peruà, ‘¿en qué momento se jodió España?’. Chévere té una resposta que val la pena escoltar."
Gabriel Sevilla – Recomana.cat

“Chévere ha creat aquesta peça fent un pas més en aquest estil no lineal i mestís que, des de sempre, fa servir aquesta companyia veterana, i aprofundint en les possibilitats de jugar amb una història sense representar-la, sinó oferint-la des de perspectives múltiples. La combinació de teatre i cinema en directe, el trànsit del teatre document al teatre documental i aquesta indagació de la necessitat que fa sorgir les llegendes populars, com la de la Curva España, donen per resultat un espectacle d'una singularitat explosiva. Explosiva perquè s'endinsa en territoris oblidats i marginals, com aquesta zona apartada i fronterera, a la comarca de Verín, Xinzo, Vilardevós. En els territoris del control i la censura respecte de les narratives diverses, alternatives i dissidents. En l’esbrinar al·legòric de com es construeix un estat nació que, avui dia, continua sent problemàtic. Tot això des d'una història molt local que dona cabuda a les veus de persones anònimes, encaixa peces fictícies amb peces recollides de la ficció popular i muntades sobre dades “reals”. Fins al punt que la realitat es confon amb la invenció i la invenció dona peu a la realitat. I tot això, animat des d'un substrat còmic molt subtil i empàtic. Curva España és un atreviment que ens convida a jugar, a fabular, i a repensar el terreny que trepitgem.”
Afonso Becerra - Artezblai

“Una peça intel·ligent, honesta i arriscada. Intel·ligent perquè sap mostrar un joc de realitat i ficció, de teatre i cinema, passant del conegut teatre document, en la retrospectiva en directe d'un documental teatral. Curva España continua i supera les experiències d'hibridació fetes amb la trilogia Citizen, Eurozone i Eroski Paraíso. Em sembla una manifestació innovadora de “cinema expandit” que busca les connexions entre storytelling (les llegendes), nació i estat. És necessari destacar l'alt grau d'honestedat d'aquesta obra metadiscursiva, des del respecte, pel muntatge subtil, pels testimonis, fins a una brillant proposta d'autoficció. Curva España és una declaració d'intencions arriscada sobre un quart poder, convertit aquí en “cinquena paret” de la pantalla, perquè assumim la possible i constatada perversió dels mitjans de comunicació que són un aparell repressiu de l'Estat.”
Fabrice Corrons (Université Toulouse Jean Jaurès)

"Curva España, thriller documental sobre la construcció de la línia fèrria entre Puebla de Sanabria i Ourense i l'accident mortal sofert el 1927 pel seu enginyer en cap, fa ressuscitar en l'espectador preguntes que un dia es van fer i continuen esperant resposta. Chévere, una companyia compostel·lana especialista en ficar el dit a la nafra (o a l'ull, si no hi ha nafra), aquesta vegada fa cabrioles sobre un cable estès entre realitat i ficció. En aquesta obra, Chévere es pregunta què és cert i què fals en qualsevol relat oficial, però el públic surt preguntant-se el mateix respecte del que acaben d'explicar-li. El col·loqui celebrat després de la funció de dissabte va aclarir aquest punt, s’hauria de fer sempre.”
Javier Vallejo - El País

“L'humor intel·ligent, la sornegueria i l'acostament a una història local però amb clara projecció nacional i internacional, torna a conquerir Madrid de la mà del grup gallec d'agitació teatral Chévere (Premi Nacional de Teatre 2014). Curva España barreja sàviament el teatre-document i la memòria col·lectiva per acabar construint un thriller local en forma de ficció teatral. Resulta molt difícil a l’espectador traçar aquesta línia que separa la història real i la llegenda forjada al llarg de cent anys. I aquesta és, precisament, la genialitat d'un muntatge realment interessant, que embolcalla, deliciós i irresistible, en el qual es barreja el teatre, el documental enregistrat i la projecció en directe d’allò que passa dalt de l'escenari. La proposta és un plaer per a tots els sentits començant per la intel·ligència, perquè són moltes les dades, les capes, els nivells de ficció que es fan servir, i això exigeix una atenció constant de l'espectador i un no abaixar la guàrdia durant els 90 minuts de l'espectacle. El muntatge, per descomptat, és hipnòtic, divertit, àgil, magnètic, fascinant, i constitueix tot un exercici brillant de teatre documental, muntat davant dels nassos de l'espectador amb un mestratge innegable. Absolutament imprescindible.”
José Miguel Vila - Diario Crítico

“El gènere policial com a mètode per trobar una veritat no és gaire lluny d’un cert documentalisme, i Curva España explora aquest territori d'intersecció entre el thriller i el teatre document per construir un relat que ofereix algunes veritats, algunes ficcions i molt de material per desemmascarar certeses erigides des de la manipulació. En aquest laberint de miralls, els reflexos del qual no són mai fiables, Chévere juga amb honestedat i humilitat, deixant al públic el paper del detectiu que estableix com van passar els fets. No juga amb la sorpresa dels resultats, sinó que mostra els processos que hi van portar. Com un bon protagonista de novel·la negra, es fixa més en el mòbil que en l'assassinat en si mateix. De fet, l'enginyer España podria dir-se MacGuffin i la història no canviaria gaire. Ni la Història, que és del que realment parla Curva España.”
Manuel Xestoso - RGT revista galega de teatro

"Curva España és un pas més per aprofundir en els mecanismes narratius que sorgeixen a la frontera entre la realitat i la invenció, entre la pantalla i l’escenari. [...] Curva España tracta d’un crim aparentment sense resoldre, una mort violenta que provoca sospites i interrogants sobre els autors, els seus motius i les conseqüències de l’acte. A partir de l’existència de diverses versions del cas, Chévere ha cosit una peça amb lectures múltiples que parla dels conflictes del present fen una mirada als errors del passat. Una obra que beu del gènere policial i l’autoficció, ironitza sobre el format documental combinant teatre i cinema en directe i funciona com una al·legoria de la construcció de l’estat nació espanyol com si fos la promesa d’un tren que no va arribar mai. Perquè a aquesta zona allunyada, España va arribar en forma de mite i el mite parla de la seva mort en un revolt."
Diego Da Costa – CineMagavia

"Amb aquesta barreja d’ironia, tendresa i crítica social que caracteritza el seu estil, la companyia gallega Chévere recorre al teatre documental i a l’autoficció –burlant-se alhora de tots dos gèneres– per parlar-nos de la desigualtat territorial en la construcció del nostre estat i de l’Espanya buida, que tant ens preocupa avui, a conseqüència d’aquesta desigualtat. [...] Amb els magnífics Miguel de Lira i Patricia de Lorenzo per protagonistes, totes aquestes idees apareixen exposades amb rigor dramàtic a partir d’un bonic i gamberro joc teatral –la llegenda popular es manipula per crear un esquema original de fals thriller– amb elements del teatre d’objectes, de la performance i del documental; i en el qual no falten, tot i l’esperit crític subjacent, unes bones i convenients dosis d’autoparòdia."
Raúl Losánez – La Razón

"La companyia Chévere arriba al zenit amb aquesta proposta de teatre documental que tracta de la mor “accidental” d’un enginyer. Trencant les pròpies costures d’aquest subgènere [el teatre documental], els de Chévere han fet el cim dramatúrgic. Curva España és una genialitat. [...] La trama es disposa como si fos un thriller, una investigació reoberta sobre la mort de l’enginyer España. Per fer-ho van a buscar una bona quantitat de punts de vista i de recursos dramatúrgics que fan de la funció tot un atractiu. A més, no es queden en la filigrana tècnica, sinó que no renuncien a la incursió detectivesca per, a més i alhora, fer una crítica fenomenal sobre la construcció del nostre Estat, de com certes decisions polítiques i empresarials (como un tot-en-u) han determinat el futur infaust d’algunes regions. [...] El verisme s’imposa com una estètica de la confusió. Com més precís es vol ser, més s’escampa l’ombra del dubte. [...] I d’això es tracta, de fer-nos veure totes les forces que s’engeguen a la història, amb les seves veritats i falsedats, amb les creences i les intencions malintencionades. La qüestió és que aquí hem arribat, amb una despoblació a Ourense superior al 30% i a Zamora del 40. Curva España és una proposta astuta, carregada de capes, extraordinàriament intel·ligent i que tracta l’espectador amb la mateixa intel·ligència, exigint-li un compromís intel·lectual i estètic ―i a sobre amb sentit de l’humor. Què més es pot demanar a una obra de teatre. Genial."
Ángel Esteban Monje - Kritilo