CASTING LEAR

Arriba del Teatro de La Abadía un èxit extraordinari: una peça d'autoficció d'Andrea Jiménez a partir del Lear de Shakespeare, improvisada cada nit amb un actor diferent. Paternitat, amor, escolta i perdó.

El meu pare és el Lear, però no ha entrat mai en un teatre. Jo soc la Cordèlia i soc directora de teatre. Com ella, buscaré el Lear, m'atreviré a mirar-me'l i intentaré perdonar-lo. I ho faré des d'un escenari. Cada nit, un actor diferent serà Lear, serà el meu pare, serà un pare possible, un que sí que vulgui seure en un teatre i parlar.
Aquesta versió-simulacre d'El rei Lear aspira a ser una porta oberta a pensar com ens relacionem amb els nostres pares, els biològics però també els metafòrics, començant per William Shakespeare. És una autoficció a partir d'un clàssic o un clàssic autoficcionat, i tant de bo que no sigui cap de les dues coses. És una peça sobre l'origen, sobre com ens empaita tot allò que va passar abans nostre, encara que vulguem ignorar-ho. Sobre com ens construeixen els qui ens precedeixen. Sobre com inventar una vida que et pertanyi sense oblidar el passat. Sobre com imaginar altres finals possibles. És també una audició, o un assaig, allò que passa abans que passi tot, el lloc just abans que alguna cosa prengui la seva forma exacta. El moment exacte en què encara tot és possible.
— Andrea Jiménez


La crítica n'ha dit...
"Joc, set, partit per a Cordèlia
S'ha d'anar a viure l'experiència de Casting Lear i, si hi ha ocasió, repetir l'oportunitat amb actors diferents perquè ja es veu que l'experiència pot canviar subtilment en cada situació (ahir Pep Cruz que havia fet d'actor en el primer passi al Lliure, ja hi va anar d'espectador). Mai el teatre és igual; mai l'amor es viu amb la mateixa intensitat." (Jordi Bordes, Recomana.cat)

“És com assistir a un acte de creació l'instant mateix en què es produeix. Un artista component un personatge davant dels nostres ulls i ensenyant allò que habitualment es queda a la sala d'assaig: dubtes, impulsos, intuïcions, revelacions fugaces. Només per això ja val la pena.” (Raquel Vidales, El País)

“Allò que el teatre, com totes les arts escèniques, és un art irrepetible, pren un sentit nou en aquest muntatge. Casting Lear és un salt al buit a cada funció. Andrea Jiménez explora els límits de la dramatúrgia i ens presenta una obra arriscada, provocadora, i en certa manera catàrtica, dirigida a sorprendre i fer-nos reflexionar.” (Diana Rivera Miguel, En platea)

“Casting Lear és audaç, atrevida, ho arrisca tot a la mínima expressió, sotmet l'actor a la directora i la directora a la seva pròpia biografia desmuntant el concepte de teatre. (···) Es tracta d'una partida de tennis en què la pilota pica la xarxa, i vacil·la abans de saber per quina banda caurà. Match Point. És llavors que Andrea Jiménez guanya el set, guanya el partit. I guanya el teatre.” (Enrique Llamas, Publico.es)

"No se la perdin, Casting Lear sorprèn i commou, és magnífica, brillant i captivadora." (Diego Doncel, ABC)


INFO COMPLEMENTÀRIA
Shakespeare and Feminist Theory per Arianne Novy (The Arden Shakespeare, 2019)