Pel cantó d'en Swann

En ocasió del centenari d’A la recerca del temps perdut, la novel·la més emblemàtica de Marcel Proust, us oferim set recitals (un per cadascun dels set volums que formen l’obra) a partir de la traducció i tria de textos de Josep Maria Pinto. Les sessions són dirigides per Jordi Bosch i compten amb l’acompanyament de piano i violí.

Escrita entre 1908 i 1922, l’obra de Proust funda, amb l’Ulisses de James Joyce, la nova narrativa del segle xx, i capgira de manera irreversible la manera de narrar el temps, l’espai i el jo a partir del que ell mateix va anomenar 'memòria involuntària'.

L’àudio de les set sessions s’emetrà a través de la plataforma Lliure online.


"Commemorem el centenari de la mort de Marcel Proust i els cent anys que les paraules d’A la recerca del temps perdut ens acompanyen. Aquesta és doncs una ocasió per poder escoltar-les en la veu de quatre actors –Clàudia Benito, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Emma Vilarasau– d’una gran personalitat, i de dos joves músics de gran talent –Daniel Vidal i Jordi Prim–, tots ells de la mà d’una traducció exquisida de Josep M. Pinto.

Vull agrair al Teatre Lliure la sensibilitat d’acceptar els set recitals, un per cada llibre, que conformen A la recerca del temps perdut. Pel plaer d’escoltar les paraules que configuren les imatges, els pensaments i tots els personatges, embolcallats amb l’exquisida sensibilitat de Proust. Deixem-nos endur pel tempo tan especial de les seves narracions, les seves descripcions, i entrem a formar part del temps, d’un temps universal, d’un temps particular..."
_Josep Maria Bosch



El gust d’una magdalena com a porta d’entrada al món de la memòria.

Pel cantó d’en Swann representa l’inici d’aquesta gran obra. Els textos d’aquesta sessió se centren en Combray, la primera part, la més coneguda, d’aquest volum.

És un llibre d’una bellesa intensíssima i continguda, centrada en la iniciació del nen i, posteriorment, de l’adolescent, en el culte a la bellesa, a la literatura, en el descobriment de les seves pulsions eròtiques. En darrer terme, hi ha el “mètode Proust”, és a dir, una nova manera de veure les coses i de descriure-les: excavar en la memòria, explorar els túnels que, des d’una sensació present, condueixen a records del passat. Els cantons de Méséglise (o d’en Swann) i de Guermantes seran dos itineraris de passejada, però també dos mons que es van desenvolupant en el decurs de la Recerca i que, més que paisatges, signifiquen dues maneres d’entendre la vida.

En virtut d’aquest procés, recuperar el temps perdut no significa retornar al passat, sinó aferrar el present servint-se de la remembrança d’aquest passat. Per a això, la catapulta està constituïda pel gust d’aquesta magdalena que tasta un dia, ja gran, i que el trasllada a aquell temps a Combray, el poble on estiuejava, i que li oferia, sucada a dins del te, la seva tieta. Aquest estímul, així com el record d’una frustració primigènia (la necessitat de rebre un petó de bona nit de la seva mare), seran els grans motors que ens portaran a reviure tots els escenaris i personatges d’aquell període infantil.