An Intellectual History of the Clock

Fa molts anys, les persones observaven el cel per saber aproximadament quina hora era i feien servir referències temporals vagues per quedar amb algú. Proposaven trobar-se “a migdia”, o “quan es faci fosc”, i de vegades esperaven unes quantes hores fins que la persona amb qui havien quedat arribava. Fa segles, quan els rellotges eren d’aigua o de sorra, algú havia de romandre despert durant la nit per mantenir-los en funcionament. Fa molt temps, abans que se sistematitzessin els registres civils, moltes persones no sabien exactament quants anys tenien, ni quin dia exacte era el seu aniversari. Fa uns anys, la comunitat científica va crear un rellotge atòmic tan precís que no s’avançarà ni s’endarrerirà ni un sol segon en 15.000 milions d’anys.

An Intellectual History of the Clock és una conferència performativa que parla del temps i de com el mesurem. Tracta com, al llarg de la història, a través de convencions i instruments, hem anat convertint una cosa tan abstracta i subjectiva com l’experiència de la temporalitat en un fet compartit i en un instrument d’organització i homogeneïtzació social. Parla de fusos horaris, de torns nocturns, de metrònoms, de John Cage, de despertadors, d’estacions de tren, de la lluna i de l’hivern, i també de moltes obres d’art. Perquè An Intellectual History of the Clock és també una exposició d’art contemporani en la qual les obres no es despleguen en l’espai sinó en el temps, a través de la narració; un acte de storytelling amb moments d’acció que investiga les possibilitats de comissariar una exposició artística sense obres d’art, només per mitjà de la referència, de les imatges, del relat i de la performativitat.


Alexandra Laudo (Barcelona, 1978) és comissària d’art. En els seus projectes curatorials ha treballat qüestions relacionades amb la narració, el relat i els espais d’intersecció entre les arts visuals i la literatura; la construcció social del temps i l’experiència de la temporalitat; la història de les imatges i la seva relació amb les nostres maneres de veure i mirar; i l’ús de la foscor, l’opacitat i l’absència en la pràctica artística. En els darrers anys, ha explorat la possibilitat d’introduir l’oralitat, la peformativitat i la narració en la pròpia pràctica curatorial, a través de projectes de comissariat híbrids, com ara conferències performatives o propostes curatorials situades entre l’assaig literari, la crítica i el comissariat. És en el marc d’aquesta investigació que ha desenvolupat les conferències performatives An intellectual history of the clock –estrenada a Malongen-Nordiska Konstförbundet (Estocolm), presentada a diversos centres d’art i festivals europeus–; How to observe a nocturnal sky –produïda pel centre d’art Collective (Edimburg), en el qual es va estrenar, i que ha estat presentada posteriorment al Centre d’Art Fabra i Coats (Barcelona) en el marc del Festival Loop i al Teatre Lliure, en el marc del cicle Katharsis; i Darrere els ulls, davant l’esquena, estrenada al centre d’Art Maristany, i que properament es presentarà a La Caldera, en el marc del festival Salmon.

A banda d’aquestes conferències performatives, entre els seus projectes recents destaquen l’exposició Ella, l’ull, el dit, la mà (ADN Galeria, Barcelona Gallery Weekend), l’acció artística FOC, cocreada amb Tanit Plana i Moon Ribas (MAC, Mataró), l’acció curatorial-literària Repenjar-se en un raig de sol oblic, desenvolupada a la plataforma p4stura.net en el marc d’Art Nou 2020, l’exposició Una certa foscor (CaixaForum), el cicle expositiu La possibilitat d’una illa (Espai 13, Fundació Joan Miró), i dues edicions del programa d’intervencions artístiques a espais públics Composicions, cocomissariat amb Glòria Picazo (Barcelona Gallery Weekend).

Ha rebut diferents premis per la seva tasca curatorial i d’investigació, com ara el Premi Terrassa Comissariat, el premi Barcelona Producció de comissariat, el Premio Marco Magnani Giovanne Critica i el premi GAC de Comissariat. Ha editat i publicat alguns llibres d’art i catàlegs d’exposicions, i ha escrit nombrosos textos per publicacions d’art, llibres d’assaig i premsa especialitzada. És Llicenciada en Humanitats i postgraduada en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), i ha cursat també un M.A. en arts visuals i museologia a New York University (Nova York). Durant el curs 2015-2016 va ser una de les vuit participants de CuratorLab, el prestigiós programa internacional d’investigació curatorial de Konstfack (Estocolm). La temporada passada va formar part de la programació de Katharsis amb una altra conferència performativa, Com observar un cel nocturn.

Actualment està treballant en la curadoria de quatre exposicions: Antibiografia (Centre d’Art Maristany), Història de les mans (Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i Museu Nacional d’Art de Catalunya), un projecte a partir del fons fotogràfic Finestres de la memòria (Casa Elizalde), i una exposició monogràfica de l’artista Mario Santamaría (Centre d’Art La Panera). També està treballant en dues noves conferències performatives, una que tractarà qüestions relacionades amb la son, la nit i el paradigma de productivitat 24/7; i Flors, que parla sobre la relació entre l’envelliment, la imatge i la mort.