Exposicions i instal·lacions

Exposicions i instal·lacions

Tan el Teatre Lliure de Gràcia com el de Montjuïc són fruit del rescat d’edificis que, en el decurs de la seva restauració, van adquirir formes i significats nous per acollir una visió nova del teatre. Les exposicions i instal·lacions d’enguany, que en conjunt denominem 'Les cases del Lliure: vells espais, nous significats', continuen donant llum a documents i material de l’Arxiu Lliure, en aquest cas per descriure un teatre tan col·lectiu com efímer.

Slèvia
12/10/22 – 18/06/23
Vestíbul de Montjuïc

“Puigserver va planificar i va construir el Lliure com un gran contenidor de miralls, on fins i tot els espectadors es poguessin veure com a actors-observadors a l’altra banda de la ficció.”

Recuperem a Montjuïc l'exposició sobre Fabià Puigserver que es va poder veure a Gràcia la temporada passada.

L’espai teatral, la caixa escènica sense escenari que va idear Fabià Puigserver, creava un joc de miralls, com descriu el dramaturg i director Jaume Melendres, que no només posava el públic dins la ficció mateixa sinó que jugava també a disposar-lo a diverses bandes, per tenir altres perspectives sobre una mateixa acció. Es trencava així la perspectiva arquitectònica del Renaixement, més coneguda com a la italiana. I es creava un teatre més lliure.

En aquesta exposició fotogràfica proposem també un joc de miralls, un primer pas cap a una retrospectiva sobre Fabià Puigserver en la seva estada a Polònia. Amb un nou paisatge social i cultural, cabdal a la seva etapa de formació. Sense aquesta experiència vital no podem entendre l’artista que avui coneixem. I els miralls ens serveixen també per veure’ns reflectits en la seva vida. Perquè, tal com va concebre el Teatre Lliure, ni viu ni mort no ens ha perdut –a nosaltres, al públic– de vista.

Slèvia és el pseudònim amb què signava les seves obres mentre era a Varsòvia, i encara algunes un cop tornat a Barcelona. Un nom amb el qual es reconeix en totes dues ciutats, i que hem rescatat com a prova del pont que va establir entre elles, encreuant sempre les dues cultures, especialment escèniques. Els textos que us presentem formen part d’una conversa amb el seu amic íntim i arquitecte de la nova seu del Lliure a Montjuïc, Manolo Núñez Yanowsky, que també té lligams amb l’Europa de l’Est. En aquesta conversa, el Fabià explica a cor obert com va ser la seva vida polonesa i quina visió tenia dels països de l’Europa central i de l’Est.

La influència teatral dels països d’aquesta Europa en reconstrucció i els 30 anys passats de la mort de Fabià Puigserver conflueixen aquesta temporada en una retrospectiva que us presentem tant aquí com, més endavant, a Montjuïc. Uns miralls que ens diuen qui va ser el Fabià a Polònia, i que ens reflecteixen, com un retrovisor, sobre els records que conservem d’aquella etapa vital seva.


[cita pertanyent a Jaume Melendres (Fabià Puigserver / a cura de Guillem-Jordi Graells i Antonio Bueso. Diputació de Barcelona : Fundació Teatre Lliure: Associació d’espectadors del Teatre Lliure: Institut del Teatre, 1996. P. 71)].