La mala dicció

Torna a Gràcia l'espectacle de l'autor, actor i director Jordi Oriol en col·laboració amb el director Xavier Albertí. Després de l'èxit de la Trilogia del lament, reprenem La mala dicció, una perversió de Macbeth de Shakespeare que té la paraula de motor dramàtic.


Som sota els efectes d’un encanteri, encegats pel capital –istme actual entre el de dalt i el de baix, entre el bé i el mal– que ens ofereix el poder i la il·lusió de llibertat. Dominats i eternament insatisfets, abusem del poder i excedim d’autoritat creant crims innombrables que han dut el món al límit del col·lapse. Destruït el món natural, ens queda el del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver portat la mà a l’addicció. Una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.

Accèssit al premi El Temps de les Arts d'arts escèniques 2022.


LA PREMSA N'HA DIT...

“Mortals amorals, amors immorals, mira'ls, horrors, humors, orals, malalts i males morts. I sort. I sort d'Oriol que vol i vola i molt. I mola. [...] Figures retòriques i preguntes teòriques. Un drama que brama a tots els vents aquests invents que són els mots. Molts mots s'acumulen i s'encreuen, les paraules juguen, es persegueixen, es perverteixen i ens diverteixen. Els amants de la literatura juganera riem a la grada com qui juga a l'era, i ja ens agrada. Que bé que ve el Jordi Oriol al Lliure, amb el seu univers de vers. Un exercici líric i lingüístic, virtuós i prodigiós, un espectacle triomfant. D'aquest trio, ja en soc fan. Fantàstics.”
Martí Rossell Pelfort – Recomana.cat

“La mala dicció és una fantàstica combinació d’enginy, tragèdia, humor i crítica social emmarcada en una escenografia trencadora i materialitzada per un equip tan ben coordinat que Paula Malia, Jordi Oriol i Carles Pedragosa semblen tres veus d’una mateixa consciència. Acabo dient que vaig anar a veure l’obra sense haver llegit Macbeth però havent-me informat prou per poder entendre’n certes referències. Ara l’estic llegint i puc aprofundir més en l’obra d’Albertí, tot i que mantinc la interpretació del missatge principal. Penso que l’obra es pot gaudir més si s’ha llegit Macbeth o, si més no, si se n’ha buscat informació.”
Andreu Boix Pagès - Recomana.cat

“La mala dicció es diu amb bona dicció i amb la gràcia del vers lliure al Lliure de Gràcia. [...] Un festival de giny, enginy i genialitat, al servei de la paraula, del teatre i de l’entreteniment.”
Magí Camps - La Vanguardia

“La mala dicció. Autoria de Jordi Oriol i direcció de Xavier Albertí. L’última part de la Trilogia del lament de Jordi Oriol que s’ha vist al Teatre Lliure és un festí per als amants de les paraules, la llengua i el teatre en la seva essència. La mala dicció parteix del Macbeth de Shakespeare amb dos personatges afamats de poder, el Marc (Jordi Oriol) i la Beth (Paula Malia), acompanyats pel seu criat Seitó (Carles Pedragosa). Junts desencadenen una aventura magnètica que planteja qüestions com si cal engarjolar o no l’ètica, què fer amb la castedat i com fer que els mots deixin de perdre valor. Tot plegat pren forma a través d’una dramatúrgia que posa al capdavant el text i la dicció, juga amb la llengua i converteix cada paraula de l’espectacle en focs artificials.”
Laura Serra i Núria Juanico Llumà - Ara

“Ningú millor que Xavier Albertí per injectar ritme, audàcia i intenció en el dens embarbussament. La seva direcció empeny el muntatge cap a l’humor fent servir escassos elements escenogràfics (uns pocs i estranys instruments musicals). Hi mana el text, és clar. [...] Jordi Oriol llisca resolut entre les giragonses del seu llenguatge inventat, i la Lady de Paula Malia marca un notable en la nota musical. Carles Pedragosa encarna amb sorna el criat Seitó, arquetip de tants altres que dibuixen la desigualtat. Silvia Delagneau ho vesteix tot de lluentons, escenari i vestits de negre profund que fa joc amb l’ànima dels personatges, arlequins d’un circ metateatral. Mala dicció, bona elecció.”
Manuel Pérez i Muñoz - El Periódico

“La mala dicció rebateja Macbeth com a Marc, Lady Macbeth com a Beth i deixa un tercer personatge, Seitó, que representa tots els criats i personatges secundaris de l’original, per reescriure l’obra i fer que els vils nobles escocesos no assassinessin persones, sinó paraules. [...] La Trilogia del lament és un dels exercicis teatrals de més impacte que s’han vist a Barcelona en l’última dècada, sens dubte. I La mala dicció, estrenada al Grec 2021, n’és un gran colofó.”
Andreu Gomila - Time Out