La guerra dels mons

Reprenem en 2 úniques funcions l'experiència sonora de la nostra actual companyia resident, Atresbandes, formada per Mònica Almirall Batet, Albert Pérez Hidalgo i Miquel Segovia Garrell, sobre el clàssic de ciència-ficció La guerra dels mons, que va presentar-se la Temporada 21/22.

La invasió extraterrestre de la Terra reviu ara des de la novel·la de H. G. Wells de 1898: “Jo soc potser un home d’un tremp excepcional. No sé fins a quin punt altres homes comparteixen la meva experiència. De vegades pateixo pel fet de sentir-me separat de mi mateix i del món que m’envolta, i em sembla contemplar-ho tot des de fora, des de paratges molt remots, fora del temps i de l’espai, fora de la tensió i de la tragèdia de tot plegat.”


La premsa n'ha dit...

"Atresbandes ofereix una interpretació molt personal de la novel·la, partint del que els suggereix cada capítol en relació amb aspectes del món contemporani: la guerra d’Afganistan, el canvi climàtic, la pandèmia… Més que pensar en personatges o en una narrativa, els han transformat tots en ambients sonors creats a partir de sons extrets dels mitjans de comunicacions, sons enregistrats, sons creats amb diferents instruments i màquines i efectes sonors generats amb la tècnica Foley que es fa servir al cinema. En paraules seves: 'hem volgut treballar amb el so de protagonista, el so com a generador de conflictes i el so com a narrador de la història (i no la paraula, que és normalment qui acompleix aquest paper). El que estem proposant és un viatge sonor per l’imaginari de la novel·la'."
Laia Badal Casas - Núvol

“Els artistes extreien sons esgarrifosos de les taules i amb els mètodes més curiosos: era fascinant veure’ls trepitjar ous, llapis, o un coixí ple de pedres; trencant branques per produir l’espetegar del foc, o refregant runa per tal de simular el terrabastall d’una paret que s’esfondra. Molt de virtuosisme: l’aleteig d’ocells creat amb un paraigua, un ganivet que es clava en una col (difícil de dir a què corresponia, però sonava horrorós, tope marcià malvat), gotes sobre una llauna. I de nou el so pulsatiu que ja identificàvem tots amb els marcians que s’acosten insidiosament, estudiant-nos, a l’aguait per capturar-nos y alimentar-se amb la nostra sang. En més d’un moment t’empassaves la saliva. [...] Era possible reconèixer passatges de la novel·la, com quan el protagonista queda atrapat amb el vicari en un soterrani sota les runes d’una casa i veuen de prop els marcians. Així era la força de l’ambient sonor. [...] La inquietud sembrada no va impedir que el públic premiés amb llargs aplaudiments els artistes, feliços i una mica sorpresos de l’èxit de la seva feina. “És un altre món”, va sintetitzar el director del Grec, Cesc Casadesús.”
Jacinto Antón – El País